Quasi 20 adolescents d’entre 12 i 15 anys varen participar al Cine-Fòrum que es va organitzar des del Departament d’Adolescents i Joves de l’EEC el diumenge 11 d’abril i que va tenir lloc a l’església de Sants.
L’activitat es plantejà com a continuació de la Gran Kedada que esdevingué la primera trobada formal dels adolescents el passat mes de febrer. En aquest sentit suposà el retrobament -molt esperat i demanat pels propis adolescents- així com la incorporació de nous nois i noies de les esglésies així com amics convidats dels Instituts.
L’objectiu principal era continuar treballant la creació del grup com a tal, afavorint el coneixement i cohesió del mateix mitjançant l’intercanvi a través de dinàmiques, del cine fòrum, i del visionat de les fotografies de la Gran Kedada.
La pel·lícula escollida fou finalment Hoosiers, más que ídolos. Dirigida per David Hanspaug al 1986 i nominada a 2 òscars, Gene Hackman és Norman Dale, un entrenador de bàsquet que degut al seu accidentat passat es troba amb una darrera oportunitat, igual que li passa a l’equip que preten entrenar. Malgrat el rebuig que pateix per part dels jugadors, un professor i uns veïns que fan tots els possibles per fer-lo fora, Dale persevera amb una conducta enèrgica i una passió inquebrantable pel joc. Però guanyar-se a l’equip és només la meitat de la batalla en un món en el que els equips de petites localitats poden acabar jugant contra rivals de primera... I un foraster orpimit pot aixecar l’orgull de tot un comtat”
Les claus treballades a la finalització de la pel·lícula -i que reforçaven les dinàmiques grupals prèvies- foren en primer lloc la importància de marcar-nos somnis i fites tot assenyalant la importància del camí i procés a seguir per arribar-hi. Calia aleshores prendre consciència del punt de partida: ser capaços de coneixer-nos a nosaltres mateixos -amb els nostres dons i capacitats- així com a la resta de companys per esbrinar què som i què podem arribar a ser - tot tenint en compte que una de les tasques claus en aquesta etapa vital és la constitució i pressa de consciència de la pròpia identitat.
S’apuntà que durant tot aquest procés de creixement cal creure en un mateix així com en els altres, acceptant-nos els uns als altres en la nostra diferència i particularitat. Els punts cabdals per aconseguir-ho, tal i com apuntava l’entrenador protagonista de la pel·lícula, eren aconseguir esdevenir un equip en el que totes les persones acaben funcionant com una de sola. Amb metes comunes tot posant a disposició dels altres les potencialitats intrínsiques alhora que desenvolupables de tots els membres de l’equip.
En tot cas calia tenir ben present la necessitat de treballar durament i amb constància. I front la por al desconegut o senzillament a allò que sembla més poderós i terrible que nosaltres, podrem prendre mesures i junts, ens serà més fàcil d’enfrontar-nos-hi. Compartint metes, tot i que podem partir de diferents motivacions. Comptant amb que caldrà un treball en grup fins a esdevenir un veritable equip. Tenint però en compte que abans el treball d’autoconeixement i creixement haurà de ser el d’un/a mateix des de la seva pròpia individualitat. El repte està llençat.
Fuente: Església Evangèlica de Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario