Autora: Joana Ortega Raya
Introducció
Totes les religions han condemnat les dones a la invisibilitat i al silenci. La religió cristiana no és una excepció. Oblidem que les dones també han estat protagonistes de la història i, en aquest cas protagonistes de la història de la salvació i de la construcció de les condicions de possibilitat d'anticipar el Regne de Déu.
Potser, aquesta invisibilitat no es deu del tot als textos sagrats (Bíblia), sinó més bé a les diferents interpretacions intencionades que responen als interessos dels simbòlic i de l'imaginari patriarcal.
L'evangelista Mateu ens dona tota una lliçó de recuperació de la memòria històrica d'unes dones valentes i compromeses amb la voluntat de Déu. Mateu, sense vergonya i sense subterfugis, inclou a la seva genealogia de Jesús cinc dones. Totes elles dones sota sospita; totes elles víctimes del sistema, però absolutament decidides a invertir la seva vida a favor de la vida.
Mercedes López Torres escriu que les dones “que l'evangelista inclou a la seva llista són una crítica a la societat patriarcal dominant i una nova proposta per a l'organització de la família humana. Tamar , Rahab, Betsabé i Rut [i Maria] assumeixen posicions que estan fora de l'estatut domèstic tradicional. És justament en les iniciatives poc convencionals d'aquestes dones que Déu actua en la història per l'alliberament del seu poble. És així, de forma sorprenent i escandalosa, com Déu està actuant en la història.” (“Mujeres que reinventan salidas” Revista de Interpretación Bíblica Latinoamericana, No. 25. Quito, Ecuador, 1997).
Quines són aquestes dones? (Mt. 1,1-17)
1. Tamar: una dona atrapada per les estructures patriarcals (Gn. 38)
2. Rahab: una dona estigmatitzada pels homes i utilitzada per ells (Jos. 2)
3. Rut: una dona fronterera (Rut)
4. Betsabé: una dona víctima de l'abús de poder (2 Sam. 11)
5. Maria: una dona que arrisca la vida a favor de la vida (Mt. 1,18-25)
Tamar: una dona atrapada per les estructures patriarcals
La primera dona que surt a la genealogia de Mateu és Tamar. La seva història la trobem al capítol 38 de llibre del Gènesis.
Tamar era l'esposa de Er, que era fill de Judà (quart fill de Jacob i de Lea). Probablement, Tamar era cananita, i el text bíbli ens diu que Er, el seu marit “era malvat” (7), la qual cosa va ser causa de la seva mort. Tamar, per tant, es va quedar vídua i, a més a més, no va tenir fills. Les lleis hebrees prescrivien que el deshonor de l'home que moria sense descendència s'havia de netejar fent que la vídua es casés amb el cunyat més antic, per tal de tenir fills o, al menys una filla (Nm. 27,36). D'aquesta manera s'assegurava la continuïtat del nom i de l'herència famíliar.
Judà va ordenar al seu fill Onan que s'ajuntés amb Tamar per tal d'aixecar descendència al seu germà mort. Però Onan no ho va veure clar i es va negar, i també es va morir. Llavors, Judà va decidir tornar Tamar a la casa del seu pare fins que Sela, el fill que li quedava estigués en disposició d'aixecar descendència al seu germà Er.
La història de Tamar se'ns presenta com una successió de situacions que fan d'ella una víctima de les estructures patriarcals. L'única possibilitat de justícia per a Tamar estava en fer complir les lleis del levirat, ja que eren l'única manera de proporcionar-li el suport socioeconòmic que necessitava.
Tamar, víctima de l'incompliment de la llei i condemnada a l'exclusió, va decidir posar en marxa un pla, perquè ella sap que ha estat enganyada. El seu pla no respon a la venjança, sinó a la justícia. Ella sap que no pot fer-se justícia a sí mateixa, però si percep que pot fer-se-la a la descendència de Judà.
El pla es porta a terme de la següent manera: Judà es va quedar vidu i Tamar aprofita per a treure's les robes de vídua, es fa passar per prostituta i el seu sogre contracta els seus serveis, sense adonar-se que era la seva jove i prendre-la pel que no era.
En principi, el pla de Tamar sembla funcionar, però ella es mostra precavida, perquè sap que no pot refiar-se del seu sogre. Per tant, li demana tota una sèrie de penyores per, si de cas, les coses es compliquen. I, efectivament, es van complicar. Quan es va descobrir el seu embaràs va ser acusada de fornicació i Judà va donar l'ordre de que fos cremada. Tamar va mostrar les penyores del pare de la criatura i Judà va quedar desemmascarat.
De la història de Tamar aprenem que la injustícia de la que són víctimes els que pateixen qualsevol tipus de violència ha de ser compensada. El narrador de la història ens deixa molt clar que Déu li fa justícia a Tamar i que ella no era cap prostituta, ans al contrari, Judà ha de reconèixer públicament que ella era més justa que ell (26). D'aquesta manera, Tamar queda reivindicada i alliberada per a una vida digna.
La nostra moral pot induir-nos a pensar que Tamar caminava pel fil d'allò moralment incorrecte. Però hem d'aprendre a transcendir allò merament moral per a introduir-nos i compartir les raons de les víctimes de la història per violar els codis morals establerts.
Rahab: una dona estigmatitzada pels homes i utilitzada per ells
Rahab era una prostituta de la ciutat de Jericó, famosa per les seves muralles que, d'acord amb la narració bíblica, van ser enderrocades desprès de que Josuè i els seus donessin set voltes arreu d'aquelles muralles.
No sabem gaire sobre aquesta dona, però sí sabem que, quan Josuè va enviar als dos espies per a reconèixer la terra, ella els va acollir a casa seva i els va amagar quan les coses es van complicar. La valentia de Rahab es posa de manifest en el relat, valentia que ha fet que ella sigui reconeguda al Nou Testament com a “mare de la fe” (Heb.11,31), la qual cosa no deixa de ser paradoxal per a les persones que llegeixen la Bíblia amb prejudicis moralistes i farisaics.
Tot i que Rahab, la ramera, està inclosa en la genealogia de Jesús, és ben cert que no se li dona massa publicitat, ni ens preocupa massa saber qui era, no sigui que el llinatge “sense pecat” de Jesús ens quedi tacat.
Però, Déu torna a sorprendre'ns a través de la narració bíblica, i ens ensenya que “les aparences enganyen”. Rahab, la prostituta, se'ns presenta amb una forta interioritat espiritual. Ella té un concepte del Déu d'Israel més correcta que la que té el poble de Déu. Ella havia fet una interpretació correcta de la realitat i del caràcter de Déu (9).
Una vegada més, Déu ens dona una lliçó: hem de fer un esforç per fugir de les aparences i mirar la interioritat de les persones per deixar-nos sorprendre pel seu enteniment de Déu.
Rut: una dona fronterera
Rut és una altra de les dones “sospitoses” incloses en la genealogia de Jesús. Fins ara, e llinatge de Jesús pel que fa a les dones, no sembla massa aristocràtic.
Rut era una dona moabita, és a dir, estrangera; una dona a la frontera. De fet, la descendència moabita va ser considerada com una de les més menyspreables per a la societat jueva.
Rut es casa amb Mahion, fill de Noemí i Elimelec. Mahión mor i es queda vídua, sense fills, sense cunyats i sense sogre. Per tant, les lleis del levirat no es poden aplicar i la seva situació socioeconòmica està en una crisi profunda. Decideix unir-se a la seva sogra, Noemí, vídua també, i emprendre un camí incert amb l'esperança de sortir endavant i superar totes les dificultats que aquest camí les hi posaria pel davant.
La fe, l'esperança, la valentia i la decisió d'aquestes dues dones van fer possible el miracle. Van ser reivindicades. Rut es va casar amb Booz i va donar el seu primer fill, Obed, a Noemí per a continuar la descendència de Elimelec, Mahlón i Quelión. Quelión va ser l'avi de David.
Rut, la dona fronterera, rebutjada pel seu origen, però decidida i valent va ser una de les àvies de Jesús.
Coincidim amb José Enrique Ramírez Kidd quan escriu: “Rut, més que un simple personatge, representa una dimensió permanent de tota persona: sortir de la infantesa, desenvolupar llibertat. És un personatge marcat per la nostàlgia del paisatge que va més enllà del seu poble, a l'altre costat de la muntanya. Rut representa, al mateix temps, una de les necessitats més vitals de tot ésser humà: el profund desig d'una presència propera, incondicional; o el que és el mateix, la recerca de Déu.” (El libro de Rut. Ternura de Dios frente al dolor humano. Universidad Bíblica Latinoamericana. San José, Costa Rica, 2004. Pg. 134).
Betsabé: una dona víctima de l'abús de poder
Betsabé ha estat una de les dones més maltractades per la història, la religió i la tradició. Ha estat el prototip de la dona provocadora que utilitza els seus encants per seduir un varo que no té cap més remei que caure en les seves xarxes de seducció.
Però el text, si el llegim amb un cert esperit crític, ens presenta una altre versió una mica més objectiva. Fins i tot, l'evangelista no diu el seu nom, sinó que es refereix a ella com “la muller d'Uries” i no com la muller de David, tot i que va ser la mare de Salomó, fill de David i conegut com el rei més savi del món. Què vol dir això?
Betsabé és filla de Eliam i, probablement pertany a la classe aristocràtica de Jerusalem. Es va casar amb un hitita, de nom Uries, capità dels exèrcits del rei David. Un dia, quan Betsabé s'estava purificant del seu període de menstruació mitjançant un bany, David la va veure i va ordenar que la portessin al seu palau. Va tenir relacions sexuals amb ella i va quedar embarassada de'n Salomó. David va voler amagar la seva acció i va ordenar l'assassinat d'Uries.
Betsabé va ser capaç de superar la seva pròpia tragèdia i lluitar apostant per la vida. De fet, el seu fill, Salomó va ocupar el tron d'Israel gràcies a la seva intervenció i valentia.
Maria: una dona que arrisca la seva vida a favor de la vida
Què hem de dir de Maria? Ens pensem que la coneixem prou bé, que ella no té secrets per nosaltres. És la mare de Jesús! És la mare de Déu! Però, de veritat la coneixem tant com ens pensem?
Maria, una adolescent de no més de catorze anys, surt embarassada presumptament sense haver tingut relacions sexuals. Fins i tot Josep, que té clar que ell no té res a veure, pensa deixar-la, això sí, sense cap enrenou.
Però, a què s'enfronta Maria? Diguem-ho clar: ni més ni menys que a la pena de mort.
No obstant, com les altres dones que hem visitat en la genealogia de Jesús de l'evangelista Mateu, Maria va prendre una decisió valenta i, arriscant la seva vida va apostar per la vida del seu fill. Va lluitar contra les convencions i les tradicions de la seva societat de la mateixa manera que el seu fill ho faria després, i ho va fer de manera incondicional, només aferrant-se a l'esperança de que les promeses de Déu s'acompleixen passi el que passi.
Maria, la jove soltera embarassada ens dona una lliçó de valentia i determinació: l'aposta per la vida sempre és una bona decisió i dona resultats sorprenents.
Conclusió
Quina és la intenció de l'evangelista Mateu incloent aquestes dones a la seva genealogia de Jesús? No ho sabem. Però a mi m'agrada pensar que aquestes dones, atrevides i valentes es van enfrontar amb totes les seves forces a un sistema que volia anular-las com a persones. Exposant les seves pròpies vides van inventar sortides amb l'esperança de l'adveniment d'un món millor.
Anne Catherine Avril escriu al respecte d'aquestes dones: “Dones acollidores de la vida, donadores de la vida, la qüestionen, arrisquen les seves pròpies vides per salvar la vida; dones que per fidelitat a la vida són capaces de moure muntanyes, de superar tots els obstacles per promoure i actuar com a col·laboradores de Déu... per permetre que s'acompleixi la promesa de salvar tota la vida.”
Tamar, Rahab, Rut, Betsabé i Maria són per a nosaltres exemple d'activitat, responsabilitat, vigilància, compromís i motor de la història de la salvació. Aquestes dones esperaven amb confiança que les promeses de Déu es farien realitat. Per això van lluitar i es van deixar la vida. Són les nostres àvies, les nostres mares, les nostres filles, les nostres germanes, les nostres amigues, les nostres companyes en un viatge que encara no s' acabat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario